Página web de CNT Palma

MORATÒRIA PER A LES HIPOTEQUES SUBPRIME ESPANYOLES: LA BANCA SEMPRE GUANYA!

El 4 de vovembre de 2008 el govern va anunciar una moratòria de dos anys per a les famílies “en dificultats” que hagin subscrit una hipoteca inferior a 170.000 euros. Aquesta nova mesura pot reduir fins a un 50% la quota mensual en el pagament de la hipoteca durant els pròxims dos anys. El 50% restant serà ajornat amb l’aval del  ICO i haurà de ser retornat prorratejades, després dels dos anys de moratòria.

Des de VdeVivienda volem denunciar que:

En primer lloc, aquesta mesura deixa fora a les famílies de menors ingressos que en els últims anys havien subscrit hipoteques pel 100% del valor del pis una quantitat, com és sabut, molt superior als 170.000 euros, especialment en ciutats com Madrid i Barcelona. I això significa que moltes de les famílies amb més dificultats quedaran excloses de la moratòria.

En segon lloc, aquesta moratòria no suposa en cap cas una reducció del deute pendent. Sinó que significa un baló d’oxigen amb venciment a dos anys, per a després tornar a ofegar a les famílies amb un deute encara més asfixiant. Pa per a avui i fam per a matí. És a dir, prenguem com exemple una quota mensual actual de 1000 euros. Amb la moratòria, la persona en atur passaria a pagar 500 euros al mes durant dos anys, però finalitzat aquest termini passaria a pagar de nou 1000 euros, més les quantitats ajornades prorratejades durant els següents deu anys (uns 97 euros al mes), més els interessos d’aquestes quantitats ajornades. Així, si bé és cert que aquesta mesura pot suposar una ajuda puntual en certs casos, en cap cas resol el problema de les centenars de milers de subprime espanyoles, ja que la moratòria es redueix a un bast refinançament del deute, el resultat últim del qual és que el banc cobrarà encara més per la hipoteca.

En tercer lloc aquest ajornament de les quotes es farà avalat pel ICO. Això només significa que, després dels dos anys de moratòria, si la persona no pot plantar cara al pagament de la hipoteca, l’Estat, amb diners públics, garanteix al banc el cobrament de les quantitats ajornades. Aquesta nova maniobra política, més que estar pensada per a alleugerir la càrrega hipotecària de les famílies, és un mecanisme pensat sobretot per a alleugerir el compte de provisions dels bancs i atallar immediatament l’increment de la morositat que amenaça amb retallar els seus astronòmics beneficis. El que realment es persegueix és sostenir i reflotar la indústria del maó, fent que la gent pugui pagar com sigui les hipoteques d’uns pisos sobrevalorats mantenint així el negoci de la banca i els preus desorbitats de l’habitatge.

No podem sinó concloure que les suposades ajudes als ciutadans encobreixen una vegada més l’assistència de l’Estat al sector bancari. I tot això després d’haver anunciat una injecció de 150.000 milions d’euros a costa de l’erari públic, sense condició alguna més que reanimar la concessió de crèdits (perquè la banca segueixi guanyant encara més diners).

Si una hipoteca és un contracte signat lliurement per dues parts, per quines Espanya és dels pocs països del món en el qual el banc sempre guanya, imposant clàusules abusives i sense assumir la part de risc que li correspon? Fins i tot a EEUU, quan algú no pot pagar la hipoteca, pot retornar les claus al banc i liquidar així el seu deute: per què a Espanya el banc pot subhastar el pis per un preu inferior al del deute, desnonar a la família que no pot afrontar el pagament, i damunt seguir cobrant a aquesta família el deute restant? Per què no es regula d’una vegada el mercat hipotecari perquè això no torni a passar mai més? Per què no s’obliga a la banca tornar a negociar  el deute i renunciar a part dels seus interessos? Per què no fer assumir als bancs la crisi que ells mateixos han creat concedint hipoteques impagables ?

VdeVivienda considera inacceptable que el govern insisteixi a proposar mesures i ajudes que beneficien al sector immobiliari i a la banca. I sobretot VdeVivienda exigeix canviar d’una vegada per sempre aquest model basat a fer de les necessitats i drets fonamentals un negoci. Un model que, no ho oblidem, ens ha dut a la crisi actual.

Contacte: bcn.vdevivienda.net