La crisi del zenit del petroli, prevista des de fa temps, sembla que ja és aquí: ens està començant a afectar i ens afectarà profundament en els propers anys. Actualment presenciem els primers símptomes: encariment del preu dels carburants que provoca l’encariment dels productes bàsics, vagues de transportistes i pescadors, milers de persones aprovisionant-se apressuradament…
Els mitjans de comunicació exposen les evidencies superficials del fenomen, però eviten explicar de on ve aquesta crisi, a què es deu i cap a on ens porta. No pas per desconeixement s’eludeixen o es mistifiquen qüestions tant importants, sinó que es manté silenciat un problema estructural que no convé destapar públicament per raons polítiques. Només algunes excepcions comencen a trencar aquest silenci en l’esfera mediàtica internacional (1).
1. Breu explicació del zenit del petroli
Experts i investigadors d’arreu del món constaten el que és una evidencia científica: s’acosta el moment en que serà impossible continuar obtenint petroli del planeta de forma barata com fins ara. Tot hi que queden algunes reserves, la major part s’estan exhaurint. L’extracció del cru resultarà cada vegada més costosa, i en conseqüència, augmentarà vertiginosament el preu dels carburants. El moment en que la capacitat mundial d’extracció petrolífera comença a declinar, anomenat el zenit del petroli, s’estima, segons les dades, al voltant del 2010. No obstant, és incert quan pot començar a desencadenar-se el procés; el que avui succeeix n’és una anticipació. (2)
Com ningú ignora, la circulació, producció i distribució de productes del món contemporani es basa en els derivats del petroli. Per tant, l’encariment d’aquesta energia condueix en primer lloc a una recessió, vagues, aturades i dificultats generalitzades en tots els sectors. Presumiblement, en poc temps s’arriba l’aturada total del sistema de vida que portem: no surt a compte transportar mercaderies, sortir a pescar… El que vivim actualment no és esporàdic o anecdòtic, sinó els primers símptomes d’aquest problema estructural perfectament comprensible. Ens aproximem a un punt d’inflexió, a l’avantsala d’un nou període històric: l’estadi del declivi forçat del capitalisme global.
2. Desinformació i evasió del problema
L’adveniment del zenit del petroli és perfectament conegut pels governs, la indústria i els experts des de fa dècades. No obstant, no surt a la llum pública ni s’emprenen mesures serioses per evitar-lo, sinó que s’evadeix el problema, perquè aquest posa de manifest la incapacitat de la societat capitalista per gestionar racionalment el seu desenvolupament. Com és sabut, actualment la lògica i la inèrcia del mercat manen per sobre de tot el demès. El benefici privat immediat i l’imperatiu del creixement econòmic condicionen totes les decisions fonamentals, tant per part dels estats com del sector privat. Les necessitats humanes i la gestió racional i democràtica queden subordinades, en segon terme: la prioritat la té la gestió lucrativa.
Per això no s’ha fet res per aturar la present crisi: perquè fer-ho comportava actuar radicalment en contra la lògica del sistema. Governs i dirigents d’aquesta societat, per prevenir la crisi del zenit del petroli haurien d’haver emprès mesures que implicaven obstaculitzar les inèrcies del mercat i la dinàmica del màxim lucre i el màxim creixement, és a dir, contravenir l’ordre més elemental del sistema que administren. Era impossible, embarcats en progrés capitalista, plantejar accions efectives per evitar aquest abisme.
3. Visualitzant la magnitud de la crisi
Resulta difícil assimilar d’entrada la visualització d’una crisi d’aquest nivell, i fins avui, la incredulitat es podia escudar al·legant que era una «predicció de futur». Però avui és ja un fet del present, que comencem a palpar en el dia a dia, i que no deixarà d’augmentar la seva influència en la vida de tots. La proximitat del zenit del petroli és difícilment refutable quan s’observen les dades i els fets. Naturalment, quan més temps tardem a informar-nos, a comprendre-ho i actuar en conseqüència, més profunda i abrupta serà la davallada. És plenament realista afirmar que ens encaminem cap a una crisis sense precedents en la història de la humanitat.
4. La vessant positiva
A mesura que s’agreugi la crisi serà cada vegada més idoni, natural, possible i necessari començar un procés de desmantellament de l’ordre capitalista i construcció de noves formes d’organització social. El capitalisme es desploma per si mateix: la base material de la seva economia desapareix i la seva estructura entra en dissolució. En aquest declivi el sistema exclourà, empobrirà i precaritzarà a milions de persones arreu del món. Per afrontar efectivament la situació, caldrà erigir noves formes de vida. El primer pas és difondre i debatre públicament les causes de la crisi, ser-ne conscients i començar a preparar, crear i organitzar les alternatives.
La negació o anulació del sistema de vida actual provocada pel zenit del petroli, en un principi sembla una mala noticia per a molts, però si li donem la volta, té indubtablement una vessant positiva. Els canvis radicals espanten d’entrada, fins que s’experimenta la seva part positiva. Aquest crisi pot suposar, per la gran majoria de la població mundial, l’alliberació de les poderoses inèrcies que actualment ens mantenen atrapats en un sistema absurd, que està fent emmalaltir la humanitat i el planeta. Cal tenir-ho present per pensar positivament el que tenim al davant.
Després d’aquesta crisi no hi ha el caos o el buit, sinó un nou ordre mundial per construir. La debilitat del capitalisme deguda a la seva pròpia gestió irracional és el context idoni per emprendre accions de renovació radical. Caldrà reestructurar no només la tecnologia i la indústria, sinó també les formes d’organització política i econòmica, les relacions socials, i fins la cultura i els valors: hi haurà camp lliure per una reformulació general que, avui cal dir-ho clarament, era ja totalment desitjable, saludable i necessària. Des de el punt de vista ecològic, per exemple, el zenit del petroli és un límit forçat a un progrés desbocat que estava causant la degradació i contaminació mediambiental, l’extinció d’espècies i el deteriorament de les condicions físiques que fan possible la vida humana al planeta. Des de el punt de vista social, la dissolució de l’economia capitalista global ens emplaçarà a un ressorgiment modern de la producció i distribució locals. Presumiblement afloraran economies autogestionàries i cooperatives, models socials més justos i racionals. La democràcia directa, fruït de les assemblees de persones que es trobaran per parlar i decidir com afrontar la crisis, pot ser, de manera natural, l’expressió política d’una nova concepció del món. Talment com la crisis econòmica argentina del 2001 va desencadenar un moviment popular d’ocupacions de fàbriques, autogestió, cooperació i creació d’economies democràtiques, alhora que a una revolta popular, això és el que es pot donar, això és el podem fer, com a vessant positiva, de la crisis global.
Blai Dalmau Solé
1. Un exemple del trencament d’aquest silenci mediàtic és el de Michael Meacher, exministre de medi ambient del Regne Unit (1997-2003), que escrivia recentment al Financial Times que, a falta d’una presa de consciencia general i de decisions planetàries immediates de canvis radicals en matèria d’energia, «la civilització afrontarà la pertorbació més aguda i, sense dubte, la més violenta de la historia recent «. Un altre exemple és l’article de Yves Cochet, diputat de París, exministre d’ordenació del territori i del medi ambient, que escrivia recentment al diari Le Monde el que probablement succeirà si no s’adopten serioses mesures: «Quan ben aviat s’arribi als 100 dòlars el barril, no es tractarà d’un senzill xoc petrolífer, sinó de la fi del món tal com el coneixem». Informació detallada i abundant sobre el zenit del petroli es pot trobar a la xarxa.
2. És recomanable, per exemple, el documental: «PETROLEO, HUMO Y REFLEJOS»
