Després de 76 dies de protesta, el pres llibertari Amadeu Casellas, de 48 anys i un dels més veterans de les presons catalanes, deixava la vaga de fam a l’aconseguir un acord.
Amadeu Casellas, que duu més de 22 anys seguits pres, va decidir abandonar la vaga de fam que ha mantingut durant 76 dies, en les últimes setmanes sota risc de mort. Ho va fer el 5 de setembre després d’assolir el compromís del Departament de Justícia de la Generalitat de concedir-li dos permisos immediats quan el seu estat de salut millori i un tercer grau restringit com pas previ a un règim obert. Casellas va acceptar l’acord després de rebre la visita d’Ignasi Garcia Clavel, del Síndic de Greuges (defensor del poble) de Catalunya, que duia la proposta de la Generalitat.
Garcia Clavel, adjunt de Seguretat Pública i amb una llarga trajectòria en l’adreça de les presons catalanes, va merèixer la confiança del pres. Casellas, que ha estat traslladat de nou a la infermeria de la presó de Quatre Camins (Granollers, Barcelona), ja ingereix aliments. Caldrà esperar la seva recuperació per a avaluar l’impacte de les seqüeles físiques i psíquiques de la llarga protesta que ha protagonitzat. Encara que les reaccions no es van fer esperar. El 9 de setembre els grups de suport a Casellas compareixien en roda de premsa en la plaça Sant Jaume de Barcelona, enfront de la Generalitat. “Satisfacció perquè el compte enrere s’ha invertit i ara ja és cap a la llibertat”, va sintetitzar Roser Iborra, que també va matisar la seva “decepció” per la situació que ha hagut de viure el pres. “Si ara són legals els permisos i el tercer grau, també ho eren fa 76 dies”.
L’activista va reivindicar que “només han parat aquesta carrera cap a la mort davant la creixent pressió social” i va lamentar que cap responsable s’hagués posat en contacte amb els familiars o amb els advocats per a comunicar l’acord. L’advocat Francesc Arnau va recordar que les demandes de Casellas s’havien canalitzat per dos canals, la via judicial i la via administrativa.
La judicial dirimeix encara en l’Audiència Provincial si el pres té dret a la refundición de penes, ja que de les diferents condemnes que acumula, la màxima és de cinc anys. En l’àmbit administratiu, s’havia sol·licitat la concessió del règim obert. Cap de les dues vies havia prosperat, el que va dur al pres a iniciar la vaga de fam.
Arnau va anunciar que ara exigiran un calendari de compliment dels compromisos adquirits. Per la seva banda, Enrique Mena, també en nom dels grups de suport, va presentar el manifest per la llibertat de Amadeu Casellas, subscrit per 141 entitats. Organitzacions socials, polítiques i sindicals ; associacions de drets humans ; centres socials okupats i col·lectius culturals han subscrit un text en el qual es denuncia un sistema penitenciari que segueix generant “sofriment, misèria i indefensió jurídica” a les persones preses.
Jorge del Cura, del Centre de Documentació contra la Tortura, va recordar que “Amadeu també volia denunciar els maltractaments inhumans i degradants que se succeïxen en les presons catalanes i estatals”. I va assenyalar que “obligar al sofriment que comporten 76 dies de vaga per a aconseguir uns drets que li corresponien des de fa moltíssim temps suposa sotmetre-li a un tracte totalment inhumà”. Del Cura va afegir que Casellas va ser amenaçat amb rebre ‘alimentació forçosa’ –via autorització judicial–, “el que no deixa de ser un mecanisme de tortura psicològica per a trencar la voluntat del pres”. Va Concloure advertint que és inadmissible haver-li situat “en risc de mort”, abusant del principi d’autoritat, i va qualificar de “gratuït” que l’administració generi escenaris on la vaga de fam és l’únic mecanisme que els presos valoren.
Solidaritat en cadena
En el comunicat en el qual anunciava l’acord i la fi de la vaga de fam, Casellas agraïa “el suport rebut sense el qual aquest acord no hagués estat possible”. Des que el passat 22 de juliol el pres iniciés la seva protesta les mostres de solidaritat i de denúncia es van succeir, fins i tot en ple període estival. Encara que no han estat mobilitzacions massives sí han abastat nombroses ciutats i localitats no només de Catalunya, sinó de tot l’Estat espanyol i fins i tot de fora. Com botó de mostra : concentracions davant delegacions espanyoles a Dublín (Irlanda), Lima (Perú), Mèxic DF, L’Haia (Holanda) ; tres persones van realitzar durant diversos dies un dejuni a Toledo ; hi ha hagut pintades, pancartes, pegades de cartells, repartiment de octavillas a Segòvia, Burgos, Guadalajara, Zaragoza, València o nombroses localitats madrilenyes ; concentracions a Albacete, Plasencia, Bilbao, Màlaga, Vic, Osona, Terrassa, Manresa i Lleida, Barcelona i Madrid ; sabotatges i accions… i els actes de suport es van intensificar a principis de setembre.